dilluns, 7 d’octubre de 2013

Núvols dins de l'aigua


"...Es delia per tocar el cel amb les mans; aquest cel amb núvols blancs, que de vegades semblava tan proper i que era sempre tan llunyà... Quan ja era a punt de renunciar-hi, el cel se li va donar; va davallar per a ella, fins gronxar-se en les aigües del riu. I va dir el seu nom, amb un xiuxiueig de flautes dolces que l’aire li feia arribar a través de les fulles dels arbres... S’hi va submergir, i mentre queia la tarda, envoltada de muntanyes, va saber d’aquella esgarrifança que només coneixen els amants quan és el desig qui parla..."
 

14 comentaris:

  1. Un text delicat per a un moment màgic.
    Tocar el cel amb les mans està a l'abast de molt pocs, però si és així ha de ser tal com dius al final de la tarda.
    A aquesta hora tot és possible. Fins i tot remoreja l'aire... que sembla d'aigua.

    Bona nit Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere. Mentre ens quedi un bri d'imaginació, sempre hi haurà un moment o altre que podrem tocar el cel amb les mans. Perquè, qui pot assegurar quin dels dos mons, l'interior o l'exterior és més real? I sí, sempre al final de la tarda!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. M'encanta la fotografia, em sedueix la música, fa ganes de ballar i anar escoltant el teu seductor text alhora.
    Bona setmana, una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gabriel; no vaig adonar-me de la bellesa de la foto fins que no la vaig passar a l'ordinador, ja tornant de vacances, i llavors vaig veure que efectivament, havia tingut el cel al meu abast.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Tocar el cel amb les mans, o tenir el cel per amant... aquest teu text, sembla que el cel estimi i s'apropi i desitgi i es doni... deu ser el millor amant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, crec que el cel, la lluna, l'Univers sencer, pren la forma de la persona que estimem, o potser és que la nostra mirada, sadollada d'ella, la reflecteix en tot allò que mira... Recordo molt vivament el Cyrano de Bergerac, interpretat pel Flotats, en aquella escena en què creu abastar la lluna amb les mans...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. molt bonic i delicat montse a la vegada que fas la metàfora amb els sentiments humans

    records ! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan. És només un text petit inspirat per la fotografia, sense cap més pretensió. Records també per a tu i una forta abraçada!

      Elimina
  5. Preciós, Montse...Com que ella no podia tocar el cel amb la punta dels dits, el cel va baixar en forma d'aquest reflex que enlluerna...
    Una foto de somni!
    Petonets, amb el fil musical de la remor de les fulles dels arbres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. Estaria bé que tot tingués una solució tan fàcil, oi? Quasi res, només el cel que baixa per poder arribar-hi... :)
      Una forta abraçada i petonets per a tu!

      Elimina
  6. Quina meravella de trobada entre cel i riu gràcies al pont de les teues belles paraules.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novsflors; el pont no serviria per a res si persones com tu no hi passessin de tant en tant!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Submergir-se en el cel... quina manera més xula d'apropar-s'hi!
    M'encanta la música que ho acompanya tot plegat!!!
    Petonet =:+

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Judit! Que no ens manqui mai la imaginació, tan necessària per fer real per una estona allò que possiblement no succeirà mai.
      Una forta abraçada!

      Elimina