dilluns, 22 de juliol de 2013

Sota el cel de Boí - 2 (Invitació)

Un matí, quan el gebre embolcalli la vall,
anem-hi plegats, que et vull presentar
el doll de bellesa que no hi has vist mai;
la flaire del vent;
els mil tons del cel;
els raigs que s’escapen d’un sol que just neix.  
 
Vull que busquis l’ombra d’un avet molt vell,
que t’asseguis a sota, l’herba arran la pell;
una gran muntanya, a l’horitzó, imponent,
et dirà: endavant;
escolta el meu clam;
un cant mil·lenari que parla de pau.  
 
Si enmig d’aquests boscos que són lluny del mar
et sents un altre home, pots riure i plorar,
per què vols anar-te’n? De qui vols ser esclau?
Aquí, on tot és verd,
on ningú no perd
veuràs com la vida, per tu, reeixirà.  
 
Corre, crida, esgota’t, respira ben fort;
si el vent crema el rostre fa més bonic l’esforç.
Amb nova esperança, els teus ulls brillaran;
i allà, sota el cel,
tu, jo i només Déu,
les mans enllaçades, l’amor reescriurem.
 
Galionar

13 comentaris:

  1. (Amb la intenció de publicar els cinc poemes que componen "Sota el cel de Boí" amb una certa continuïtat, retorno a aquest poema que ja havia estat publicat el 2010)

    ResponElimina
  2. Un doll de bellesa ( i de pau) indiscutible, pel que es veu a la foto. Sempre fa goig rellegir poemes, és com un cert retorn.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors, però és que sóc un desastre; tenia intenció de posar els cinc poemes seguits, però entre el primer i aquest han sorgit noves entrades no previstes que han engegat el meu propòsit a can Pistraus... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Jo no l'havia llegit el 2010, però m'ha semblat preciós, tota una oda. Sembla impossible no fer cas a la veu del poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xexu. Doncs si creus que val la pena fer cas a la veu del poema, corre ara mateix a cercar la teva vall!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Bonic, bonic, s'hauria de fer sempre cas de les paraules boniques i escrites amb el cor. En XeXu té raó.

    Una abraçada, Montse!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Si sempre fos possible fer cas de les paraules escrites amb el cor... Potser un primer pas és intentar-ho, malgrat tots els malgrats...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Doncs m'has donat conèixer un poema preciós. El 2010 començava a blogejar i no havia tingut ocasió de llegir-lo.
    Reescriure l'amor és una cosa meravellosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro que t'agradi, Glòria.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Jo no el recordo, dius que ja l'havies posat...
    I què t'he de dir, el poema és un autèntic encant, suposo que trobar-se en aquestes circumstàncies gairebé deu ser la felicitat, com tocar el cel amb els dits...
    Ja tinc ganes de llegir-los tots, és igual que no siguin correlatius, a mi també em passa de vegades, que tinc posts preparats, però aleshores tens ocasió de posar-ne un altre amb el qual no contaves...
    Gràcies per aquest bell paisatge amb boira o sense i pel poema que tan bé explica un sentiment molt profund...
    Petonets de bona nit, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi, M. Roser. És aquell sentiment, aquell sentir-se bé emmig de les muntanyes, sense gent, sense signes de civilització, sentint que l'ésser humà retorna als seus orígens. A mi sempre em trasbalsa, la natura en estat pur.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Sempre la idea de Déu ... allà dalt de la muntanya. Potser és perquè ets més a prop del cel.
    Quan dius la "flaire del vent" recordo que fa temps intento escriure un post parlant de l'aire, és molt dificil i no sóc capaç de fer-ho.

    Bona tarda Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I no em considero creient, Pere, però parlo de Déu sense saber ben bé a quin concepte abstracte em refereixo. I a dalt de la muntanya em sento molt més propera a tot, fins i tot a la gent, que quan estic enmig de la civilització. Si ni jo m'entenc, deu ser impossible fer-me entendre per als altres...
      N'estic segura que un dia aconseguiràs el teu poema sobre el vent, i que haurà valgut la pena l'espera!
      Una forta abraçada!

      Elimina