dissabte, 27 d’octubre de 2012

Com velles fulles marcides...


Com velles fulles marcides
llenço poemes al vent,
amb la vana fe que arribin
vers a vers, allà on és ell.
Desigs d’amor, de tendresa,
bocins de plor i tristesa...
Solcant l’aire, giravolten
sota la blavor del cel. 

Vanament, llenço poemes
que mai seran recollits;
s’han perdut enmig la fosca
d’una impenetrable nit.
Mentrestant, giren els astres,
passen els anys i els destins,
i encara treno poemes
amb la punta dels seus dits...
Galionar
 
 

29 comentaris:

  1. Els poemes que llances al vent mai no es perden, els retrobem com una pluja de versos.

    ResponElimina
  2. Respostes
    1. Ostres, gràcies, Novesflors! Ja l'he trobada de nou! No, si ja ho dic jo, que els mots es perden, quan els llenço al vent...:)
      Una abraçada i bona nit, bonica!

      Elimina
  3. Ei! que aquí els gaudim molt, els teus poemes, sempre tenen qui els reculli i qui els gaudeixi.

    Abraçades de bona nit, Galionar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme; potsr no va ser el vent qui es va endur la paraula, sinó la meva burrera en el copiar i enganxar...:)
      Una abraçada!

      Elimina
  4. Els nostres poemes se'n van com els ocells del niu. Llavors ja no ens pertanyen i sempre hi ha algú que els recull i interpreta a la seva manera ... com els missatges en una ampolla.

    Bona nit Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere, i com es diu en el llibre "El cartero de Neruda", el poema passa a ser d'aquell qui el necessita, oi? Fa tres anys vaig descobrir que un meu poema d'amor era utilitzat per alguns adolescents per a declarar-se. Era bonic, si va servir per proporcionar plaer a algú...
      Guarda't del vent, amic. Una abraçada!

      Elimina
  5. i que aixi sigui per sempre, amb el cor a la punta dels dits per poder escriure´l. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Eenric; farem el possible perquè sigui així. I que hi sigueu per llegir-me!
      Una abraçada!

      Elimina
  6. I avui que bufa tan fort el vent, m'arriben amb més força aquests versos. Una abraçada, i no deixis de llançar poemes com aquest!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, segur que avui el vent en va carregat, de poemes, de sospirs, de tota mena de sentiments que s'enduu de tot arreu. I amb quina força que bufa!
      Una abraçada!

      Elimina
  7. Les imatges impacten als ulls, les teves paraules es gronxen dolçament al cor.

    Bon dia, nina!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bonica! Està bé que les paraules es gronxin dolçament, amb placidesa, i que els vents huracanats bufin només a fora de la cambra.
      Una abraçada!

      Elimina
  8. D'una manera o altra arriben, les paraules. Almenys diuen que suren per l'univers totes les que s'han dit fins ara...
    Olga X

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Olga, quan era petita això ja ens ho deien les monges; creien que es podrien recuperar les paraules de Jesucrist perquè representava que volaven al voltant de la Terra... Però sí, sense travessar l'estratosfera, les paraules acaben arribant. Altra cosa és si interessa o no escoltar-les.
      Una abraçada!

      Elimina
  9. Mentrestant, els teus versos decoren com fulles de colors el camí dels poetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan, per tan belles paraules. De fet, molts versos de molts poetes fan el mateix. Potser per això la tardor és tan bonica.
      Una abraçada!

      Elimina
  10. Segur que els tus poemes arriben a bon port empesos per un suau ventijol...
    Potser els trobarà algú mancat d'amor i serà feliç...El vent sempre els porta on hi ha alguna ànima sensible que es troba sola...Molt bonic el vídeo.
    Petonets, avui ben ventilats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que sí, M. Roser, que arribin a bon port, amb vent o sense, de la mateixa manera que a mi, de vegades, me n'han arribat de contrades ben llunyanes i gairebé m'han salvat la vida.
      Una abraçada amb pedres a les butxaques, per allò del vent!

      Elimina
  11. Si, si us plau, segueix trenant poemes, que m'agraden molt, Galionar! ;D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho farem, Glòria, però tu també, eh, bonica?
      Una abraçada!

      Elimina
  12. Un poema molt adient per la tardor! Una forta abraćada. Jaume.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jaume. Sé que és un poema que pot tenir unes quantes lectures, i crec que la que tu li pots fer va en la direcció correcta.
      Una abraçada!

      Elimina
  13. Els recollim, els llegim i els sentim.
    Una abraçada, Galionar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Fanalet. Si n'arriba algun bocí endins, el poema ha complert la seva fita.
      Una abraçada!

      Elimina
  14. Crec que un poema mai no es perd. Possiblement existeig un país dels poemes perduts...Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un paradís dels poemes perduts... Quina gran idea per una història, Juanjo!
      Una abraçada!

      Elimina
  15. Un dia trobaran els mots
    la fulla escrita d'on fugiren
    i faran cas a la llum
    que els ha perseguit sempre.
    .................... Anton.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anton, esperem que arribi aquest dia, amic, i que sigui així com dius.
      Una abraçada!

      Elimina