divendres, 27 d’abril de 2012

Crepuscle


Es va morint la tarda;
una ratlla en el cel
cap a ponent, vermella.
Hora màgica,
cap remor no la destorba.
Volen baixos els ocells,
només ells xisclen.
És el crepuscle.
El blau, ple d’ombres,
les passions denses,
l’aire, molt suau…
Flaires que duen notes
d’indrets llunyans.
Potser, algun grill…

Obro els ulls,
i els enlairo.
Ni un respir més fort que l’altre.
Resto immòbil.
Sento l’ànima exultant.
Cel rogenc
que es difumina.
Que bonica, aquesta nit!
Ben prest m’envolta.
Els estels lluen,
les aus ja dormen…

I dins el cor, nostàlgia.
Què fas, amor, on ets?
El tapís d’aquest crepuscle
t’embolcalla i no et traeix?
També aguaites els estels?
Potser es trobin, nostres ulls
dins la nit, potser s’enllacin,
i escriuran plegats els versos
que al sol no gosen…

Amor desitjat,
tan lluny de mi,
mon cor et clama.
Enyoro la teva imatge
i els ulls ardents;
les teves mans, la tendresa,
els somnis vells…
I vanament, suplico,
li prego a l’aire del vespre
que se l’endugui per sempre,
el teu record.
Galionar

15 comentaris:

  1. Avui els teus versos es lamenten. Ho fan tot colpejant l'ànima, mentre la vesteixen amb les paraules més dolces, escollides probablement d'un ram, les flaires del qual guardes ben endins.
    Moltes felicitats preciosa!

    ResponElimina
  2. Sí, té raó la Pilar, arriben a l'ànima tot trasbalsant-la amb intensitat.

    No sé si sabríem viure sense els records... em fa rumiar molt aquest teu final.

    Potser seria alliberador, però trist, també d'una altra manera. Si pogués triar, no sé pas què triaria...

    Moltíssimes felicitats, bonica, encara que sigui ja el final del dia!

    ResponElimina
  3. Versos emocionants els d'avui, aquesta hora del crepuscle, per a mi, és la millor del dia.

    Jo també ...
    voldria viure al final de la tarda
    quan només hi ha silenci
    i el temps s'atura.

    Felicitats i bona nit Galionar :)

    ResponElimina
  4. El crepuscle gairebé sempre és màgic. Sí, avui els teus versos són laments però potser, sense els laments d'amor, potser la poesia restaria coixa.

    ResponElimina
  5. Pilar, com tantes vegades, els versos intenten convertir en tangibles els sentiments més intangibles, tot cercant paraules als neguits profunds... El poema, però, no és nou, sinó que pertany a neguits de fa dos o tres anys.

    Carme, no podríem viure sense els records; però no t'ha passat mai, en moments puntuals i desesperats, quan durant setmanes seguides només has tingut un nom, un ésser, un rostre al pensament que t'ha fet molt mal, que has desitjat amb totes les forces arrancar-lo del cap o del cor i acabar amb aquella agonia..., mentre que alhora un delit foll t'empeny a tot al contrari, a no voler deixar-hi de pensar...? Doncs és això a què es refereix el poema, entre el voler i el doler, entre la mentida i la certesa, entre la vida i la mort.

    Pere, comparteixo amb tu la fascinació per aquesta hora màgica i meravellosa. L'incendi del vespre incendia també l'esperit de passions molt intenses.

    Gràcies per la vostra felicitació i per la vostra visita. Una abraçada molt gran.

    ResponElimina
  6. Novesflors, potser sense aquests laments no existiria el poema. Seria l'etern debat de si s'escriu millor des del dolor o no...
    Gràcies per ser-hi i una forta abraçada!

    ResponElimina
  7. Sentimiento y elegancia se conjugan con el sentir más profundo...y surge el acídulo recuerdo que forja el presente.
    Te felicito amiga, tus versos dicen mucho esta noche.
    Un beso desde Sevilla.
    Tyrma

    ResponElimina
  8. Preciós....................Fanny

    ResponElimina
  9. Els teus versos avui desprenen un sentiment de calma i placidesa total, després venen les pinzellades de nostàlgia, segurament propiciades per la màgia de l'instant...
    Però no demanis a l'aire que s'endugui el seu record, tingues sempre prepara't un raconet per ell, al teu cor, et farà companyia...
    Un poema preciós!
    Petons.

    ResponElimina
  10. Tyrma, gràcies per la teva generositat amb les coses que escric. Que tinguis una bona estada a Sevilla i que el bon temps t'acompanyi!

    Fanny, gràcies per la companyia i per agradar-te!

    M. Roser, tens raó, potser més val guardar els records i veure com el pas del temps els va modificant, canviant, fins i tot donant-los la volta, i posant a tothom al lloc que elsd pertoca. Però tot això no sabem apreciar-ho fins que ha transcorregut molt temps...

    Gràcies i una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  11. D'una tendresa, pròpia de tu. Aquests versos desperten neguits amagats, que de vegades en la foscor de la nit, deixo sortir, i cerco records, i emocions d'aquells dies...
    M'emociones, novament!!!
    Me´l deixes copiar??? I me´l guardaré, per rellegir-lo de tant en tant!!!

    I malgrat demanar que els records se´n vagin, com tocats per una vareta, en els moments més inesperats, es fan presents!!!
    Petonss!!!

    ResponElimina
  12. Dafne, en "El Cartero de Neruda", el protagonista li diu a Neruda que els poemes no pertanyen a qui els ha escrit sinó a qui els necessita. Així doncs, ja saps que pots comptar amb els meus poemes cada vegada que puguin ser-te útils. En ells no hi trobaràs qualitat, però potser sí empatia, la referència a sentiments universals que tots hem sentit en algun moment, que creiem únics i intransferibles, però que no varien tant d'una persona a l'altra.
    Gràcies per les teves paraules i una abraçada gran!

    ResponElimina
  13. M'has recordat un haiku que tenia desat en un d'aquells calaixos tan desendreçats:

    Aldarull d'ombres
    i dins l'alcova estralls
    quan Tot batega.

    Em quedo, però, amb la intensitat de la teva última estrofa: el clam, els ulls ardents, els somnis vells.

    Gràcies, Montserrat.

    ResponElimina
  14. Si és un amor desitjat, el record quedarà per sempre, tal és el poder de retenció del nostre cervell cap allò que un dia el va omplir de glòria.

    ResponElimina
  15. Jordi, m'agrada el haiku, que més o menys acaba portant al mateix lloc que el meu poema. Qui no ha viscut algun crepuscle esmblant, o molts al llarg de la seva vida...?

    Olga, és cert; tot allò que va ser important ens queda en el recordd per sempre. Tot i que de vegades desitjaríem patir una amnèsia parcial...

    Gràcies a tots dos per fer-me companyia i una forta abraçada!

    ResponElimina