dissabte, 28 de gener de 2012

Hora calma


Solcant per les bromes
del fred i el silenci,
més enllà dels vidres,
volta el pensament.

Com sons que s’esmunyen,
com mots sense pressa;
com un sospir tendre,
un cant n’emergeix.

Un cant dins la tarda,
enmig les teulades
que resten humides
d’un grisenc plor d’aigua.

Lliscant van les hores
amb somorta fressa;
en l’arrel dels gestos,
unes mans esperen…

Terrats plens de flors,
on la pluja hi canta
sonets de colors…

Ai, esguard furtiu,
devessall de versos;
què en saps de la flama
que em revolta el cor…!

I, onejant per l’aire,
els meus pensaments
vers la pluja, escapen
dels mots i del temps…
Galionar

14 comentaris:

  1. No sabria com explicar-te millor, la sensació que em produeixen els teus versos... que dient-te que m'agradaria poder signar-los. M'agradaria haver-los escrit.

    M'emporto la teva hora calma, el dibuix la farà meva i a veure si el teu poema me n'inspira algun de meu.

    Una abraçada, Galionar i moltes gràcies pel poema

    ResponElimina
  2. Aquesta tarda tan grisa si jo tingués un jardí, una taula tan preciosa, potser escriuria senyora versos tendres com els vostres.
    Però m'he d'afanyar per acabar aquest escrit, la terra fa olor de pluja i l'herba ja és ben humida. Dins de casa les muses dormen, potser no els agrada el fred ... no sabria que més dir-li, només que m'ha agradat el vers.

    Bona tarda Galionar:)

    ResponElimina
  3. Una foto preciosa d'un racó ideal per escriure un poema deliciós com aquest, amb la companyia de la boirina que el fa nostàlgic, del silenci, que ens transmet la calma d'una tarda d'hivern. Han caigut quatre gotes i el paisatge fa olor de terra mullada. Les flors del pitxer una mica marcides, ens diuen que el fred ja és aquí...
    M'agradaria veure el paisatge que s'albira des d'aquest bell quadre.
    Bon diumenge Galionar.
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Si els hagués escrit jo...però "vós sola lo escribísteis..", que escriuria Garcilaso.
    Un poema amb una essència que revolta!
    M'ha encisat, de debò. Preciós!
    Bon vespre de dissabte, Galionar!

    ResponElimina
  5. Se me escaban matices en la lectura y he recurrido al traductor, ahora sí, ahora ya me llega la dulce voz de rtus versos. Todos me gustan, pero la quinta estrofa me paraece preciosa.
    Sana envidia me das, querida amiga.
    Besos.

    ResponElimina
  6. Una idea suau, en un punt precís, es filagar-sa, s'obre, es desgrana, i ocupa el paisatge sense deixar res a l'atzar.
    Com m'agrada la carícia de la teva hora calma.

    ResponElimina
  7. Preciosíssims versos per a una vesprada de diumenge. Després, doncs, tornaré, a rellegir-los i a veure el vídeo, que ara no tinc temps ni tranquil·litat suficient.
    Bon diumenge.

    ResponElimina
  8. Gràcies a tu, Carme, per la teva generositat i les teves paraules. Si t'agrada el pots fer teu semse problema; recordes les paraules del llibre El cartero de Neruda? El carter li diu a l'escriptor: "la poesia no és de qui l'escriu sinó de qui la necessita". Doncs això, Carme.

    Cavaller Pere, tota la meva persona se sent honorada de tan belles paraules que del vostre cor m'han arribat a través de les lletres, i es complau en saber que el poema us ha proporcionat uns moments de pau i de bellesa. Bona tarda, Pere :)

    M. Roser, a mi també m'agradaria poder disposar d'un raconet com el de la imatge, però des de les meves finestres només veig ciment i més edificis. Aquí, aquesta tarda, el fred és intens; de moment no plou, però una llum blanquinosa està fent estrany el moment del capvespre.

    Fanalet, gràcies per les teves paraules; tal com li dic a la Carme, pots fer-lo teu sempre que vulguis. A mi també m'agrada trobar poemes d'altres persones que posen paraules als meus sentiments.

    Tyrma, gràcies a tu també. Res d'enveges, que ja saps que al vostre costat no sóc res més que una aficionada. Celebro que el traductor t'hagi pogut ajudar a la comprensió del poema.

    Pilar, és molt bell el teu comentari; que no ens falti mai la capacitat de poder viure hores calmes enmig la voràgine de les nostres vides, oi?

    Novesflors, el poema t'estarà esperant si tornes, i millor si també pots gaudir d'una hora calma. Desitjo que t'agradi també el vídeo; a mi m'encanten les coreografies de Duato. I bé, quant als ballarins i els seus atributs físics, millor contemplar-los sense comentaris, oi, amiga? :)))

    Us agraeixo a tots i totes la vostra companyia en aquesta nova hora calma i us abraço ben fort.

    ResponElimina
  9. Aquests pensaments compartits, fan que la grisor s'esvaeixi, i em facis sentir una emoció que no sé cop classificar-la; però que fa que ens sentim vius, malgrat no puguem agafar el temps, però sí compartir-lo.
    Una abraçada i molt bona setmana. A Valls, la Candelera, festa i pont!!!

    ResponElimina
  10. Gràcies, Dafne; la teva reflexió és molt maca. Sentir-se vius, heus aquí el quid de la qüestió.
    Quina sort, mitja setmana festiva, vosaltres els de Valls! Que vagi molt bé i guardeu-vos de l'amenaça del fred! Una forta abraçada.

    ResponElimina
  11. Acabo d'esmentar els escrits a mà i em trobo la teva suggeridora fotografia, llibreta a punt, només cal posar-hi l'ànima i entrar en escena.
    Bell el poema que madura en lentituds admirades. La poesia condensa i per això hi trobem les profunditats.
    Salutacions de tarda marina.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Olga, per les teves tan belles paraules, molt més suggeeridores per a mi i amb més facultat per a la inspiració que qualsevol llibreta oberta.
    Salutacions des de la nit d'una Vilafranca enfredolida, i una forta abraçada!

    ResponElimina
  13. Admiro la capacitat que tens, que teniu alguns, per expressar sensacions i sentiments de forma tan bella. No compta aquesta entre les meves minces capacitats. Enhorabona per aquest art, Galionar!

    ResponElimina
  14. Gràcies, Ferran; seria molt monòton que tots tinguéssim les mateixes capacitats, oi? Per tant, varietat i concòrdia! Una forta abraçada!

    ResponElimina